Hem redactat aquest text amb la intenció de subministrar informació sobre el procediment que seguirem, i amb això facilitar la primera visita del seu fill o filla a la nostra consulta.

Es tracta d’aconseguir una bona predisposició del xiquet al tractament a través d’una conducta adequada a la seua edat i de certa habilitat en les explicacions, ja que els xiquets poden mostrar-se una mica forçats en la consulta, en enfrontar-se a una situació desconeguda.

Mesures psicològiques:

• Els més xicotets necessitaran la presència de la mare a la sala de la consulta; en cas necessari, l’exploració es realitzarà mentre ella sosté al xiquet en la seua falda. Amb xiquets una mica majors, els pares estaran presents però han de mantenir-se en segon pla per a no interferir en la comunicació dentista-pacient.
• Les manifestacions compassives, així com els intents de subornar o amenaçar al xiquet perquè col·labore, només empitjoraran la seua disposició i actitud. Cal reflexionar sobre aquest tema i evitar-les.
• Alguns xiquets intenten incitar als seus pares a la compassió o al proteccionisme mitjançant comportaments emocionals. En aquests casos, el rebuig dels progenitors pot augmentar la cooperació del xiquet, perquè aquest veu que les seues reaccions negatives són ignorades i perden, per tant, el seu valor.
• Gràcies a la curiositat natural dels xiquets es pot fer desaparèixer la seua por si se’ls permet familiaritzar-se sensitivament i amb tranquil·litat amb el nou entorn. La primera visita servirà, sobretot, per a establir un coneixement mutu.
• La duració del tractament ha d’adequar-se a l’edat del pacient i, en el cas de xiquets xicotets, no ha de sobrepassar els 20 minuts. Intentarem, en la mesura que siga possible, que la cita siga a primera hora del dia per a evitar situacions de cansament, fam o somni.

Control de la por:

• Descriurem al xiquet d’una manera comprensible els instruments, materials i aparells que s’utilitzaran, i li farem una demostració del seu funcionament.
• La primera actuació terapèutica que durem a terme serà un procediment senzill, ràpid i, sobretot, indolor, com per exemple una obturació provisional o un segellament.
• Dividirem el tractament en parts, i elogiarem al xiquet per cada pas superat.
• Totes les sessions acabaran de manera positiva, independentment del resultat objectiu obtingut: “Ha anat bastant bé i estic segur que la pròxima vegada anirà encara millor!”
• El més important quan es tracta amb xiquets és ser fidel a la veritat. Per a generar confiança, comunicarem, anunciarem i ratificarem repetidament els esdeveniments.
• Segons l’edat del pacient deixarem que prenga algunes decisions i que trie entre diferents possibilitats en qüestions que no tenen importància. El xiquet sentirà que se li pren seriosament.
• Establirem un senyal amb la qual el xiquet puga cridar l’atenció quan hi ha un problema i interrompre així el tractament.
  S’abordaran directament i de manera concreta les pors que el xiquet formule.