CONDICIONS FISIOLÒGIQUES EN L’EMBARÀS

Les nàusees i els vòmits són molt comuns durant l’embaràs, normalment limitats al primer trimestre, i en algun cas pot provocar una important erosió de l’esmalt dentari. Els canvis en la composició de la saliva durant el final de l’embaràs i la lactància poden predisposar temporalment a l’erosió i a la càries dental.
La disminució de la quantitat de saliva és un altre canvi que pot aparèixer durant l’embaràs, sent la principal causa els canvis hormonals així com determinada medicació. La gingivitis en l’embaràs és bastant freqüent, ocorre generalment entre el tercer i el vuitè mes i sol desaparèixer després del part. Si bé és deguda a una acumulació de placa bacteriana, els canvis vasculars i hormonals que acompanyen l’embaràs, sovint exageren la resposta inflamatòria a aquests irritants locals. Es caracteritza per una geniva enrogida, inflamada i sagnant. Localitzada en una zona amb gingivitis pot aparèixer una tumoració benigna anomenada “granuloma de l’embaràs”. Creix ràpidament i sol desaparèixer després del part.

MALALTIA PERIODONTAL I EMBARÀS

Si es té en compte l’augment de la vascularització és fàcil entendre que una infecció gingival o periodontal té més riscos de disseminar-se i produir septicèmies durant l’embaràs. El tractament i manteniment periodontal durant l’embaràs és efectiu i recomanable.

LA TRANSMISSIÓ DE BACTERIS CARIOGÈNICS

Els bacteris orals causants de la càries dental són transmesos de mare a fill a través d’hàbits en els quals intervé la saliva: provar el menjar amb la mateixa cullera, xuclar el biberó o el xupó.
El control de les malalties orals en la dona embarassada redueix la transmissió bacteriana des de la mare cap al nadó. El primer pas serà el tractament restaurador de les lesions de càries en la mare. La teràpia antisèptica i el tractament amb fluorur seran essencials per reduir la severitat d’aquesta transmissió bacteriana.

LA PREVENCIÓ

La prevenció de la càries i gingivitis per aconseguir una boca sana és l’objectiu més important en l’embaràs. Això s’aconsegueix amb profilaxi professional que incloga remoció de tosca (sarro) supra i subgingival i amb cures per controlar el biofilm com un bon raspallat, passar la seda dental i col·lutoris de fluorur i agents antisèptics.

EL DIAGNÒSTIC RADIOLÒGIC

La radiologia és una important ajuda per al tractament dental i és considerada segura en la dona embarassada sempre que es prenguen les precaucions adequades de protecció
radiològica. Els organismes internacionals no recomanen modificar la manera d’ús de l’exploració radiològica dental a l’embarassada.
La nostra clínica està equipada amb aparells digitals, molt recomanable al reduir la radiació necessària per obtenir una imatge diagnòstica. Tot i això considerem que les radiografies no són proves diagnòstiques tan imprescindibles i som partidàries d’esperar a després del part per realitzar aquestes proves.